23 d’octubre de 1940. En plena Segona Guerra Mundial, el món viu atemorit per l’amenaça incessant del nazisme. Heinrich Himmler, cap de la SS nazi i un dels homes més poderosos del Tercer Reich, decideix visitar l’Abadia de Montserrat. Per estrambòtic que això pugui semblar, va passar de veritat. La versió oficial diu que Himmler buscava un secret molt valuós: el Sant Greal, calze de la vida eterna.

El que molt pocs saben és que Himmler no buscava el Sant Greal, sinó l’elixir dels monjos de l’Abadia de Montserrat, de propietats divines i miraculoses. És sabut que els nazis subministraven licors al seu exèrcit com a anestèsic i escalf dels soldats al front. Himmler sabia que amb l’ajuda d’aquest licor miraculós, les tropes nazis serien imparables i podrien guanyar la guerra.

Així doncs, ell i la seva patrulla es van personar a l’Abadia disposats a robar el manuscrit amb la fórmula del licor miraculós. L’Abat de Montserrat, conscient de la transcendència del moment, va encarregar a un jove escolanet que fugís entre les roques del massís, i amagués la fórmula del licor per així salvar la humanitat del terror nazi. «Corre fill meu, amaga el nostre secret diví. I si mai Catalunya et necessita, torna per salvar-la!»

Passaren els anys, i aquell petit escolanet esdevingué mossèn. Aquest any, el portador del miracle descendirà de les muntanyes sagrades per il·luminar la catalana terra amb el seu licor diví. Ell és Mossèn Hilari, i el seu licor és L’Hòstia.